El llac Van (en turc Van Gölü; en armeni Վանա լիճ, Bznuniats) és el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país. És salat i d'origen volcànic, i rep nombrosos rius i rierols de les muntanyes de la rodalia.
Fa 120 km de llarg i 80 d'ample i té una superfície de 3.755 km². És a 1.719 metres sobre el nivell del mar.
Fou el centre del regne d'Urartu. La capital del regne, Tushpa, es trobava gairebé al lloc que ocupa actualment la ciutat de Van o Dosp. Fou el llac central del regne d'Armènia i en algunes de les seves illes s'hi van construir monestirs, com per exemple a Althamar.
La regió va pertànyer principalment als Bznuni, Reshtuni i Ardzruni. Aquests darrers en van obtenir la major part i hi van establir el principat de Vaspurakan (regne el 908), que comprenia tota la part a l'est del llac, que després fou bizantí (1022) fins al domini seljúcida vers el 1070. Al sud-est del llac hi havia la regió d'Arguqiu.
